El monstre de la llengua ix de la caverna

Feia temps que els qui estimem, parlem i llegim en la llengua que ens van ensenyar el nostres pares en trobàvem, com sol dir-se, en “Stainback” per què hi havia una certa normalitat respecte de l’ensenyament, l’edició de llibres i revistes, i normalitat, també en els carrers i en els actes públics.

Però veges per on els canvis que ens venen ens tornen, o al menys així ho volen alguns, a la clandestinitat cultural i lingüística i per tal d’evitar-ho ens tocarà tornar a eixir al carrer per a defensar que les biblioteques tinguen llibres i revistes en valencià per a que els nostres fills i nets continuen puguen  llegir i escriure en la mateixa llengua que vam mamar.

Fa un temps ens van tancar la televisió, que amb posterioritat vam tornar a obrir. Però fa més temps vam tindre que lluitar per a poder tindre mitjans en la nostra llengua, li digam com li digam; vam tindre que reclamar que es poguera aprendre als centres educatius i, inclús, alguns dels qui la promocionaven van patir les bombes dels intolerants, eixos mateixos intolerants que ara volen prohibir el dret de llegir i escriure en valencià a qualsevol valencià.

Uns li diuen valencià, altres mallorquí i altres català, tan se val, es una llengua que te moltes formes diverses de parlar-se i nomenar-se però el que està clar es que es un vincle més enllà de les fronteres regionals per què també a França, Aragó i Sicilia es parla esta llengua que està per damunt de fronteres i ideologies, o al menys així deuria ser.

Ara, quan els joves d’aquella època en que es cridava, entre d’altres coses, “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” i “Valencià a l’escola”, tindrem que tornar a eixir per a demanar que a les biblioteques es puga llegir en la llengua d’Ausias March, Vicent Andrés Estelles, Enric Soler i Godes, Joan Pla o Carles Salvador.

Tornarem com diu eixe poema de Becquer “volverán las oscuras golondrinas de tu balcón sus nidos a colgar”, per que crec que mai ens havíem retirat per què, la nostra llengua, sempre ha estat amenaçada per un monstre que ha estat amagat dins d’una cova de la que ara ha eixit amb gran força i ràbia per a intentar novament portar-nos a uns temps que ja creiem oblidats.

Si es precís tornarem a eixir al carrer, amb canes o amb ratlla ampla, amb gaiato o sense i portarem als nostres fills i nets per a que entenguen que la nostra llengua, encara que no ho parega, sempre està amenaçada i això que també sabem parlar, llegir escriure i escoltar en eixa llengua seua a la que nosaltres li tenim un gran respecte.