La mateixa guerra de sempre?

Ja m’estranyava a mi que les intencions serioses de crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, AVL a partir d’ara, en aquell dia, foren realment així, serioses. Que il·lús o millor dit que innocent.

Una vegada més, el tema de la Llengua es va a utilitzar com a eina de guerra per motius electorals i per tal de captar un grapat de vots d’una sèrie de persones que creien en l’evolució d’un partit que mai ha tingut eixe interès, ni eixa praxis, ni tal sols ha fet de la nostra llengua el seu vehicle de comunicació.

Tota aquella “progressia” s’ha quedat en res i, fins i tot, han tancat el principal vehicle de comunicació que teníem el valencians, aquells que viuen com diu la cançó “des de Vinaròs a Oriola i de Morella a Guardamar”, per a conèixer-nos un poc millor, les nostres festes, la nostra historia, les nostres tradicions aquelles que tenien al meu poble o al teu poble com a protagonista principal. Ja no ens queda una RTVV que ens parle en valencià; ja no tenim una emissora de radio que promociona la nostra llengua i per tant els nostres fills i nets ja no podran aprendre la nostra llengua a traves del dibuixos animats i quan els vegen, sabran que els fan en una altra llengua.

Novament l’arribada de les eleccions i la possibilitat de perdre vots ha fet treure, als de sempre, la guerra de la llengua al carrer. Ha fet que interesse mobilitzar, novament, alguns fantasmes per tal de recuperar un grapat de vots i que eixes paperetes els possibilite mantindres al poder.

Jo recorde que, quan era un xiquet, estudiava sota els plans d’estudis del “Regimen” i en parlar de les Llengües que s’utilitzaven a Espanya diem que eren el castellà, el català, el basc i el galleg i que estes llengües tenien uns dialectes i en el que es referia al castellà estaven el bable en Astúries i el panotxo en Murcia, però quan arribava al Català indicava que els dialectes eren el valencià, i el mallorquí i que eixa llengua també es parlava al Sud de França i a l’Alguer.

Després de molts anys i, es de suposar, que amb més coneixements no per part meua si no per part de la ciència i els professionals del ram; després de crear una AVL amb persones qualificades i de crear un diccionari, una normativa, després que s’havia tranquil·litzat una situació conflictiva fa uns anys, ara, tornem a les trinxeres amb eixos que pregonen el progrés i el benestar, sense, probablement, saber que l’únic progrés i benestar que els interessa es el seu propi i no el del poble que els elegeix. O si?

Si en aquell temps, quan jo era xiquet, els llibres de text deien el que deien, i era l’educació que era, jo em pregunte. On estem ara? Estos son els moderns que ens han de portar al futur? o tal vegada són mes carques que aquells?

Jo creia que amb l’arribada d’un castellonenc a la Presidència de la Generalitat estes qüestions s’acabarien per que al poble que va néixer el Molt honorable es van signar unes Normes que “normalitzaven” la Llengua i que amb eixe acte, el de l’arribada a la Presidència, tot es tranquil·litzaria, però he vist que no, que una vegada més estem a la perifèria de la perifèria i que tot val, una vegada més, per un grapat de vots, encara que ens tingam que carregar la cultura com a poble, al menys la del poble on va néixer el president.