La mateixa guerra de sempre?
Ja m’estranyava a mi que les intencions serioses de crear l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, AVL a partir d’ara, en aquell dia, foren realment així,
serioses. Que il·lús o millor dit que innocent.
Una vegada més, el tema de la Llengua es va a utilitzar com a eina de
guerra per motius electorals i per tal de captar un grapat de vots d’una sèrie
de persones que creien en l’evolució d’un partit que mai ha tingut eixe interès,
ni eixa praxis, ni tal sols ha fet de la nostra llengua el seu vehicle de
comunicació.
Tota aquella “progressia” s’ha quedat en res i, fins i tot, han tancat el
principal vehicle de comunicació que teníem el valencians, aquells que viuen
com diu la cançó “des de Vinaròs a Oriola i de Morella a Guardamar”, per a conèixer-nos
un poc millor, les nostres festes, la nostra historia, les nostres tradicions
aquelles que tenien al meu poble o al teu poble com a protagonista principal.
Ja no ens queda una RTVV que ens parle en valencià; ja no tenim una emissora de
radio que promociona la nostra llengua i per tant els nostres fills i nets ja
no podran aprendre la nostra llengua a traves del dibuixos animats i quan els
vegen, sabran que els fan en una altra llengua.
Novament l’arribada de les eleccions i la possibilitat de perdre vots ha
fet treure, als de sempre, la guerra de la llengua al carrer. Ha fet que
interesse mobilitzar, novament, alguns fantasmes per tal de recuperar un grapat
de vots i que eixes paperetes els possibilite mantindres al poder.
Jo recorde que, quan era un xiquet, estudiava sota els plans d’estudis del “Regimen”
i en parlar de les Llengües que s’utilitzaven a Espanya diem que eren el
castellà, el català, el basc i el galleg i que estes llengües tenien uns
dialectes i en el que es referia al castellà estaven el bable en Astúries i el
panotxo en Murcia, però quan arribava al Català indicava que els dialectes eren
el valencià, i el mallorquí i que eixa llengua també es parlava al Sud de
França i a l’Alguer.
Després de molts anys i, es de suposar, que amb més coneixements no per
part meua si no per part de la ciència i els professionals del ram; després de
crear una AVL amb persones qualificades i de crear un diccionari, una
normativa, després que s’havia tranquil·litzat una situació conflictiva fa uns
anys, ara, tornem a les trinxeres amb eixos que pregonen el progrés i el benestar,
sense, probablement, saber que l’únic progrés i benestar que els interessa es
el seu propi i no el del poble que els elegeix. O si?
Si en aquell temps, quan jo era xiquet, els llibres de text deien el que
deien, i era l’educació que era, jo em pregunte. On estem ara? Estos son els
moderns que ens han de portar al futur? o tal vegada són mes carques que
aquells?
Jo creia que amb l’arribada d’un castellonenc a la Presidència de la Generalitat
estes qüestions s’acabarien per que al poble que va néixer el Molt honorable es
van signar unes Normes que “normalitzaven” la Llengua i que amb eixe acte, el
de l’arribada a la Presidència, tot es tranquil·litzaria, però he vist que no,
que una vegada més estem a la perifèria de la perifèria i que tot val, una
vegada més, per un grapat de vots, encara que ens tingam que carregar la
cultura com a poble, al menys la del poble on va néixer el president.
Comentarios
Publicar un comentario