Ni turisme, ni Arenal, ni ......

Este  diumenge, cosa que no feia des de fa alguns mesos, he anat al “Mercaplaya”, eixe mercat que cada diumenge es munta a la platja de l’Arenal de Burriana i com que te tant d’èxit i hi havia tanta gent, he decidit anar a fer me’n una al “Pilón” i mentre hem prenia la fresqueta cerveseta  i xerrava amb un amic, he observat el que hi havia pels voltants.

“L’antic càmping” presentava un estat d’abandonament important, arbres mig morts, balles que queden, encara del Arenal Sound, i una gran quantitat de cotxes, furgones rodejades de taules i cadires de gent i autocaravanes que ocupaven una part important d’eixe espai, que mai deuria d’haver deixat de ser el que era un càmping, i d’altres autocaravanes que també estaven més cap a la zona del port i que ja portaven alguns dies allí acampades.

Feia temps que no visitava el lloc i en eixe moment el vaig veure més deteriorat que mesos enrere, no en va els arbres són més vells, la tardor està fent el seu treball i la veritat es que em va donar pena i em va vindre al pensament la gran quantitat de vegades que tots hem parlat de l’Arenal.

En principi devia de ser per al poble, després per a uns i darrerament per a uns altres, però la veritat es que per als únics que es, ho es per a aquells que se’n aprofiten de veritat d’un espai envejós i envejat que si alguns el tingueren, no el tindrien així i es que, veritablement, dona pena i al mateix temps n’és una llàstima.

Ja fa anys que vaig dient que si cada vegada que s’ha parlat de l’Arenal s’hagués plantat un arbre, ara, tindríem un bosc mediterrani molt important.

Ara, quan ens parlen de voler fer de Burriana una ciutat turística, ens ho hauríem de fer mirar que es el que volen dir, per què una ciutat turística es aquella que, a més de tindre un festival, té hotels per a rebre els seus visitants; apartaments de lloguer per a que els ocupen les famílies que volen disfrutar dels encants d’esta ciutat que té moltes possibilitats i totes desaprofitades.

Una ciutat turística disposa de museus oberts, de monuments visitables, d’espais naturals condicionats per a que els disfruten els turistes i, com no, d’una mentalitat ciutadana que considere que el que ens visita no ens lleva res, més bé al contrari es deixa una part de la seua riquesa personal en benefici del comerç, del propietaris d’apartaments o pisos, del panader, del fruiter o d’aquell que ven periòdics, entre d’altres.

Es parla de generacions “ni..ni”, però Burriana sembla ser també la població “ni ...ni”, ni industria, ni comerç, ni turisme i per si faltava poc eliminen el mòdul d’artista faller, per a que la principal industria de la ciutat no tinga “ni” futur. Però es igual “ni” pressiona ningú; “ni” s’espera que ho facen i que no digen que ens visiten tants milers de persones que no acaba de ser veritat.

Tornant a l’Arenal, es un tema que no pot retardar-se ni un segon més, i deu convertir-se, malgrat els temps de crisi en els que ens trobem, en el motor principal del turisme de Burriana, ni Sant Gregori, ni Pedreres, ni res de res. Este espai deu ser el punt principal del desenvolupament turístic, nacional i internacional, de la Plana Baixa, els altres punts creixeran al seu voltant, es revaloritzarà la zona de la platja, des d’una punta de l’Avinguda de la Mediterrània a l’altra; les zones de la Malvarrosa i la Serratella i, com no, per descontat la resta de zones que poden possibilitar que Burriana siga un punt important en el turisme de la província. I per a tot això es deu fer la gestió que pertoca des de l’Ajuntament que és el seu propietari, però també es ahi on està el principal problema, la gestió i les persones per a fer-la.

¿Que fer? En principi mirar a la mar, vore la immensitat de possibilitats que tenim i finalment decidir. Com deia en uns missatges que llençava al vent a través de la nostra ex-cadena de radio autonòmica “tu fes el que tingues que fer, no fer-ho es no fer res i això no pot ser”.